I si canto trist...

Jo no estimo la por,
ni la vull per a demà,
no la vull per a avui,
ni tampoc com a record;
que m'agrada els somrís
d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram
d'illusions esclatant.

I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort,
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui,
ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec
d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant,
perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams,
dient la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys

That's why I'm here